mercredi 19 octobre 2011


  E Dieu creèt la balarina...




Davant nòstre manca grand d'inspiracion, la Clareta aguèt una  idèia fòrça bona ! Decisivament es pastada de bonas idèias ! Diluns de ser que Jen convidèt la còla a son ostal, l'autra provençaleta prenguèt doncas de fòtos. Cadun pren la pausa amb un objècte que sarà son fial conductor pel blòg. Decidiguèri de m'interessar a un objècte de mòda que, normalament, se sètz pas òrb, l'aurètz remarcat : La balarina. Inspirada del cauçon de las dançairas professionalas, la balarina ven del mot italian ballare que significa dançar. Per lo mond, en tot cas per ieu, evòca las dançairas classicas e la gràcia. Es la marca Repetto que faguèt dintrar aquel solièr pastat de prestigi al prèp de las gens. Rosa Repetto tornèt prene los cauçons de son filh dançaire, per ne far una cauçadura mai confortabla. Fàcia al succès, lo cap de la marca Repetto dubriguèt un talhèr de balerina a Paris, a costat de l'Opèra Garnier. Aquela capitada se cantona pasmens al mitan de la dança.
        




Mas es mercé e solament mercé a la subrebèla, la fantastica e l'inimitabla Brigida Bardot que los paures mortals que sèm, coneissèm la balarina ! Dins E Dieu creèt la femna, B.B. dins son ròtle de Lolita. Aital l'actritz propulsa lo cauçon al reng d'accessòri de mòda. A l'ora d'ara existís un molon de modèls de balarinas mas la caracteristica de las de B.B. se reconeis gràcias al descoletat fins a la naissença dau pè. Qualquas annadas aprèp la sortida del film que B.B. n'es l'icòna, Coco Chanel sortís la balerina bicolòra e d'efièch apond son emprenta a la cauçadura que d'ara endavant, cada cordurièr se fa un dever de tornar visitar. Uòi s'agachatz los pès de las dròllas dins las carrièras, vesetz que la balarina se declina a travèrs mantun estil.

Barbareta e Clareta


Abans d'acabar, soi segura que tot lo mond vòlon saupre mon vejaire sus la question. Un jorn la bediga campanharda que soi daissèt sos esclòps de fustas a Sant Guiraud, per de balerinas clapassencas. Al licèu mai que mai, me remembri que m'auriá calgut tuar per me far portar de balerinas. Me semblavan tròp incomòdas. Plaçavi las balarinas dins la meteissa dralha que las braias talha bassa, los vestits ajustats e las lentilhas de contacte ; Es a dire las causas cagantas que las dròllas s'impausan per èsser elegantas mas que son pas cap confortablas. Ieu tanben ai doncas mon parelh de balarinas de longa als pès, estiu coma ivèrn. I a d'unas que son confortablas, d'autras que son de vertadièras instruments de tormenta, i a mas primièras que crompèri a Etam, e i a las d'ara que meti cada jorn e que colcan defòra la nuòch talament pudisson. A pròva, son pas tostemps sexi las balarinas ! Mas la bediga del dedins gardarà totjorn dins son cap e dins son armari los esclòps vièlhs de son enfància !


dimanche 16 octobre 2011


                                           Las jòias de la vida en familha






Es terrible d'escriure trentas linhas per setmana quand vòstra vida es pas interessanta. M'agrada ma vida, me vau pas plànher. Espèri totjorn lo dimenge per far l'article. La rason es pas solament la canha mas me disi que benlèu, abans dimenge se va passar un eveniment extraordinari que podrai escriure dessús. Rai fins aquí, o auretz remarcat, mancar d'aver un emplec estudiant o passar una serada entre filhas an pas res d'extraordinari. A mai cerqui, a mai ai l'impression de perdre de temps e d'inspiracion. Me passegi sus los blògs dels autres per trapar d'idèias. Comenci per http://balinbalan.blogspot.com/que parla de son apartament «un pau estrange » (aquò la seguís, coma sa grafia). D'aquí, tombi sus los http://loromegairedeservici.blogspot.com/ saique la sola persona que repotega mai que ieu levat quand va a la dormida de segur ! Tanqui lèu lèu lo blòg de http://benaset-basanet.blogspot.com/2011/10/plurilinguisme-e-polemicas-en-espanha.html qu'arriba d'escriure mas d'escriure de causas intelligentas. Puòi i a lo blòg ultim. Lo cap de totes los blògs : lo de nòstra professora que me gratificarà d'un « falhòta » deman en me tornant ma còpia. Fa aquò quand òm li fa de compliment la professora. Paura de ieu ! Ai un apartament perfièch, degun me sona pas al telefonet e ai pas res de dire sul plurilinguisme espanhòl. Brèf, d'aquesta passa ai pas un fum de causas de contar. Me pòdi pas concentrar sus quicòm mai que la familha qu'a debarcat a l'ostal dempuòi la debuta del mes. A la familha ! Significa passar la màger part del temps a taula per manjar de causas bonas, rire, se remembrar son enfància, festejar d'èstre amaissa, mas pas qu'aquò. Quand la mamà ditz al convidat « Mi casa es tu casa » cal s'esperar a tot. Viure a dètz dins un ostal qu'es fach per quatre personas aquò t'apren (o te rampela) tanben las jòias de la vida en communitat. Se colcam a pas d'oras per nos levar d'ora coma cada matin : lo garatge o la fac s'en chautan que la familha siague aquí. A mai d'èsser crebat, te cal pas far de bruches per que la familha, ela, es en vacanças. Se levaran pas abans miègjorn. Quane astre ! Per pas arrangar las causas, l'esquina dòl per que un canapè es pas un lièch ! La jornada va èsser longa e per me sortir lo morre del cuòl, me sarri de la maquina de cafè. Vuèja plan segur. Una envetja de crebar lo tipe qu'a begut lo darrièr gòt de cafè me traversa l'esperit. Mas a mai se la familha se causís pas, se tua pas tanpauc ! D'autras suspresas coma aquela van ritmar aquesta passa. Brossa de dents trempa, pas pus de dentifriça de matin, s'embronquar dins una joguina e te petar lo morre per tèrra, se desverelhar a pas d'ora per que lo nenon plora...patin, cofin. Caldriá quand mème inventar un certificat medical o al mens de desencuza per causa de periòd familial.

dimanche 9 octobre 2011


                                                             Patapim Patapam

Non, non, ai pas ges cambiat lo títol de mon blòg. « Patapim patapam » es just lo darrièr espectacle de la Rampa que vegèri pas mai tard que dimars de matin. Coma me cal far trenta linhas, vau presentar la Rampa TIO, benlèu inutila per vos, mas plan practica per ieu. La Rampa TIO (Teatre Interegional Occitan) es una companhia de teatre qu'existís dempuòi 1974 e que lor tèma principal es la cultura occitana e son desvelopament. L'an passat, vegèri ma primièra pèça d'aquela companhia amb la Gavachona. M'encatèt aquel espectacle escrich per Claudi Alranq que se sonava L'estanquet . Èron mai que mai de peçòtas amb de tròces cantats. Aviái paur que siágue tròp intelligent per ieu, mas al contrari vegèri pas lo temps passar e m'escacalèri de longa. Dimars soi doncas anada veire amb una classa de pichòts Patapim Patapam. De qu'es aquela expression ? Nos contèron qu'es la formula occitana per anonciar que se va produsir un eveniment espectaculari. O aurètz comprés, se tracha doncas d'un univèrs misteriós e sustot destinat als enfants. Fòrça parents, quand sabon pas pus de que faire, utilizan la menaça del monstre imaginari per far escotar los mainatges : «Acaba ta sopa si que non la romeca te vendrà quèrre ». Un de mos grands me parlava del famós pelharòt que trevava dins las carrièras del Clapàs en cridant « Peeeeeeeelharòt, pelharòt, Pel de lapin ...» e los enfants n'avián evidentament paur. Mas ieu dins mon pichòt canton me sentissiái en securitat, luònh dels monstres clapassencs.

 









Vos vau pas faire esperar mai longtemps, l'espectacle s'inspira del conte de Joan-sens-paur e recampa las figuras grandas de paur qu'apartenon a la cultura occitana. Ai parlat de Joan-sens-paur mas los dos actors meton tanben en scèna de personatges coma la romeca, lo pelharòt sens doblidar de far la tièra de las paurs de tota mena. I a pas que dos actors qu'interprètan tor a tor los differents ròtles : Joan-Loís Blenet e Anna Wasniowska. L'espectacle foguèt pas que bramadís e lagremas puòi que los pichonets avián paur de tot e de pas res. Puòi i aviá ieu qu'a l'encòp consolavi un nenon sus un genolh e que ne podiái pas pus de rire.

dimanche 2 octobre 2011

                             «Las beutats desesperadas»






Per aquel tresen article, anam descubrir l'univèrs secret d'une serada de dròllas. Se lo ròse, los pijamas Hello Kitty e las potingas de caras vos donan lo raca-vòmi, passatz lo vòstre camin ! Tota filha que se respècta a ja participat a una serada d'aquela mena. Dins lo cas contrari, vaquí qualques conselhs per capitar une serada de filhas. Nautres èrem en retard ! Fa ja un an qu'ai rescontradas doas fadadas C e J. E mai se charran un patoés desconegut las aimi quand mèma ! D'en primièr, per qu'una serada de dròllas siágue una capitada, cal trapar un tèma. Coma es d'epòca, foguèt pas malaisit de causir un pretèxt per se recampar. Cada dimars, passa a la television una seria feminina que n'es a sa setena sason de tant qu' a de succès « Las beutats desesperadas ». Per los qu'an pas la television o que vivon dins un monastièr cortat del mond levat un còp per l'an ont agachon aquel polit blòg, vau far un resumit de la causa. Es l'istòria de quatre amigas e veisinas que vivon dins un pichòt barri, Wisteria Lane ont se passan de causas que son pas de creire. Una se suicida, son marit tua la vesina, la sòrre de la vesina ven fotre lo oài e patin e cofin... E dire que se passa pas jamai res a cò meu ! Mas de còps que i a, urosament i a los caçaires per far l'espectacle o un païsan per taular dins lo valat amb lo tractor...Tòrni doncas sus aquelas quatre eroïnas de la veitura d'espòrt e del compte en banca confle. Caduna representa pasmens una categoria de femnas d'un biais pro estereotipat. Gabi, confòrma a l'imatge del modèl, es capriciosa e segura d'ela, entretenguda plan segur per son marit. Lineta ilustra coma cal la femna de caractèr que regís coma un cap sa vida professionala e familiala. Susàn qu'es divorçada es la mai talòssa e sensibla de la còla. Enfin i a Bri (ma preferida) que se làguia tostemps de l'agach dels autres e qu'es maniaca coma pas permés. Amaissas fòrman una chorma risolièra e quasi completa puòi que se van ajustar e eliminar d'autres personatges feminins al flor e a mesura de las sasons. Son diferentas pr'aquò an un punt comun que las rapròcha : son de lengas de pelha. Lor léser preferit : lo comeratge. C., J., e ieu quite partajam lo meteis interès pel film que veni de descriure. Caliá causir un luòc estrategic per aquela serada. Causida numerò 1, l'apartament de J. ont i a pas de television e pas d'internet nimai. Causida numerò 2, a cò meu ont poirís çò que me servís de tele mas qu'es puslèu una antiquitat. Enfin, l'apartament numerò tres, qu'amaga l'invencion del sègle nòstre, ai nommat : l'ecran plasma. Pas besonh de soscar longtemps...La segonda etapa d'una serada feminina capitada, es lo moment de las crompas per que lo manjar, aquò's important. Aquí i a un dangièr gròs e val melhor saupre amb quanas filhas vas far ta serada. Riscariás de te retrobar a manjar una mieja fuèlha de salada, lo dietetic (e desgulasse) baston d'api amb un gòt de taillefine 0% caloria. E aquò o volèm pas ! Gastariá la serada, l'apetís e mai tot la santat (òc los legums son pas bon per ma santat). Armada de ma padena magica, aprestèri uno sieto per la mia maritima, una sieta per ma rodanenca e una escudèla per ieu. Aprèp aver engolat pastisson al chocolat, al citron, a la meringa nos vaquí espataradas sul lièch. Sèm a comentar lo mendre detalh, i a pas res que nos escapa. Mas pica l'ora de dintrar lèu lèu quand òm ritz amb sas amigas ! Urosament que se vesèm l'endeman, dins nòstre pichòt departament e nòstra polida bibliotèca qu'es un pauc lo Wisteria Lane occitan...